Diuen que els gossos són molt jerarquics, que saben perfectament quin lloc ocupen en una llar. La meva gossa, la bruixa, ho té molt clar: després de la Cristina, ella és la segona de casa.

Jo vaig intentar impossar-me. Vaig ensenyar-li el sitz, el platz... vaja, les comandes bàsiques. Ella en canvi m'ha ensenyat el "paso de tu", "deixa'm en pau", i sobretot el "a la que et descuidis, xaval, et fotré el bistec que t'estàs jalant".

He llegit que l'ensinistrament d'un gos, està marcat pels seus gens... uns collons. El que està marcat soc jo, i no dels gens, sinó del geni de la Cristina:
- "No facis patir a la bruixa, home!" - pam! colleja! - "i dona-li una mica de bistec, que s'està dalint!"
I apa, ja em teniu a mi, donant-li un troç de bistec a la gossa, mentre aquesta se'm queda mirant i no tinc dubte que em diu: "tu has buscat tu, xaval, jo ja t'ho he avisat".

Puntuació de Mala per la Cristina: 9.5

He decidit que la meva vida és aburrida.

Cada estiu, al tornar de les vacances, esperes trobar els teus amics per explicar les batalletes viscudes a Eivissa o el teu viatge romàtic en parella o com has recarregat piles reposant en un balneari a Andorra...
Però sempre apareix algú que ha conegut un tio que li ha deixat la seva lancha fueraborda per fer carreres clandestines als canals d'Ampuria Brava, o que s'ha dedicat a inclinar una mica més la torre de pisa, o a tirar a l'aigua al gondolero que pitjor cantava de Venècia... Llavors te n'adones que la teva vida és una merda, i que ets un aborrit, i desitjes no tornar a explicar mai més les teves ronyoses vacances...

Aquest dilluns va ser pitjor, perquè ni tan sols tornava jo de vacances.
Vam quedar en Jose i jo amb la Eva per dinar. Resulta que la vida de la Eva és una mica més espectacular que la nostra... ha deixat la típica feina de camarera de restaurants d'equips de futbol, per treballar temporalment com a crupier al Casino de Barcelona, per més tard renunciar a donar clases de física quàntica en un institut, i finalment treballar de carcelera... Vaja, les típiques feines que pots trobar en la Vanguadia de diumenge o a infojobs...
M'he dedicat a buscar al google les feines més espectaculars o extranyes, i després de crupier, carcelera i camarera de bars per equips de futbol, només apareixen aquestes tres:

• entrenador de cargols de carreres de cargols
• pilot d'avions amb cartell publicitari, d'aquells que es passejaven amunt i aball per la platja tirant pilotes de Nivea Solar
• enrotllador de paper de water [Nota: que no us enganyin, el paper no el poden fer així. El fabriquen en tires llarguissimes, i algú es dedica a enrotllar-lo]
  

La cosa no va acabar aquí. Després de preguntar-me que tal està la meva gosseta, ens deixa caure que ella no pot tenir un gat que ha recollit de la gossera, per què fa unes setmanes que té una rata blanca que es va trobar passejant per les Rambles. [Nota: vaja, qui no té una rata a casa (per cert, dormint al video), que s'hagi trobat passejant (ell i la rata) per les Rambles...]

Per si no n'hi havia prou, jo, que ja no sabia on ficar-me, li vaig fer algún comentari del casino, i ellà em va deixar caure:
- "Ah! però tu has anat al casino? a que vas jugar? a poker? vas anar a les taules rodones de dins? no, no pot ser, per què aquelles taules son de molta pela."
Només li va faltar afegir: "...i tu ets un pobre desgraciat que hauria d'estar jugant amb els tazos que surten a les Matutano".

Bé, com li he de donar punts a algú, i ha sorgit el tema de la ruleta, els punts els hi donc al meu bon amic Oscar. Ell i jo tenim el record de perdre 50 euros en la ruleta en el menor temps possible. De fet, no els vam perdre més ràpid per que la puta bola triga dos o tres voltes en posar-se en el número que no toca.
Com a mínim, jo vaig tenir un instant per poder canviar els 50 euros en fitxes, cosa que l'Oscar no va tocar ni fitxes: directament va possar els bitlletets en el vermell, va sortir el negre, i au! cap a casa, que ja és de nit...

Puntuació de Malo per l'Oscar: 10

Aquest Diumenge, a les 10 de la nit, tornem a tocar a l'Heliogàbal. Ens agrada molt aquest lloc, malgrat aculli normalment música de cantautors, poetes i en general, actuacions de caire acústic.
Quan vam tocar fa uns mesos, vam aplenar el bar (cosa que no és gaire dificil donades les dimensions d'aquest lloc), però aquesta vegada pujem el llistó: recordo que a Jerusalen, el darrer tema, on la María toca el goliath, per fer-li arribar el timbal, l'Àlex es va tenir que ajupir mentre en Ramón s'obria de cames i jo li passava per sota el timbal amb una ma, mentre amb l'altre evitava que no caiguessin a terra els pals de micro... Aquest cop, per fer-ho més dificil, tocarà en Xavi. No sé com ens ho farem per col·locar-nos tots i tocar... Si surt bé, no descartem que la propera vegada portem un piano de cua, amb pianista inclós, un saxofonista, un xilofonista, un flautista, i qualsevol cosa que acabi en -ista [Nota: l'ideal seria un alpinista o un contorsionista, per que no ocupi massa lloc]

Si voleu més dades del concert, (com ara l'adreça del bar), o voleu escoltar algún tema del grup, arribeu-vos a la nostra web: fårö-dokument

No recordo si ja havia arribat la María al grup, quan en Ramón es va presentar un dia al local amb un nou tema. Feia uns quants assajos que en Alex i jo tocavem una mica pujats de volum i se'ns anava l'olla... De fet, en Ramón sempre ha reconegut que si no hagués vingut la María al grup, ell mateix hauria acabat perdent el nord i ara estariem fent música propera a Shellac.
Va tocar-nos un tema d'un sol riff, enganxadís, i ens va demanar de tocar-lo fort. Era el cuarto de los malos, un tema per disfrutar tocant i desfogar-se i (cito literalment les paraules d'en Ramón) para que no me piseis el cesped.

Crec que, actualment, cap de nosaltres recorda com era la cançó... [Nota: un tema més perdut en el sac de les cançons descartades, mortes i oblidades]

Puntuació de Malo per en Ramón: 6

No fa gaire vaig llegir que la majoria de la gent que comença un blog ho deixa el primer dia. Em preguntava si això em pasaria amb El cuarto de los malos... De fet, la meva pàgina personal, sadeyedevil.com, després d'un any, continua com el primer dia. [Nota: la gent no entén el minimalisme...]

Però veig que això de pagar per un domini, i fer-hi el mínim està creant escola!
He fet un ranking de pàgines webs exemplars en aquest art semi-zen de deixar la pàgina amb el mínim:

• ByteSharing.com, fa un temps era "navegable"... però des de fa un temps només s'hi pot llegir el missatge: Estem construint l'espai d'opinions més obert i controvertit d'internet. En breu a Bytesharing... [Nota: Ferran, un dia m'expliques el que entens per "en breu"]


• erisso.com, el més impresionant d'aquest pàgina és que hi ha hagut un redisseny, o sigui, que si li doneu un cop d'ull, pregunteu-vos com era abans...


• valen0marcelo.com, sense paraules, hauria de ser la guanyadora.


• sadeyedevil.com, bé, volia penjar-hi fotos de las meves vacances, i en certa manera ho vaig aconseguir: hi ha una foto, no? doncs ja està.

Però la guanyadora, sense camp mena de dubte, és:

• opiniona.com, un negoci d'uns amics, on l'únic que em consta que van fer, és pagar el domini. No busqueu el link, per que no el varen renovar... aplaudiments virtuals: PLAS! PLAS! PLAS! [Nota: que cabró que soc...]

Com que la pàgina era de tres amics, li donaré els punts al que va pagar el domini:

Puntuació de Malo per en Jose: 7

En el primer disc de the linn youki project, Cydonia va afegir-hi una enganxina on hi deia: dos bajos, dos baterias, un concepto.
Aquesta nit, tocaven en concert al HelioGabal, vam quedar amb tots els del grup, i cosa extranya en mi, vaig arribar el primer. En concret, vaig tenir temps d'entrar a la sala, veure que hi havia només un pal de micro i fotre'm un falafel al bar de la cantonada.
Una bona estona després, van arribar la resta de faro-dokument: Àlex i Mónica, María, i més tard va arribar en Ramón. [Nota: soc l'únic del grup que té un nom sense accents?]
Algú em va preguntar si ja estaven els Linn Youkis al Helio, i si ja havien montat...
[Pere]: No, cuando he entrado, sólo habia un palo de micro sin micro.
[Mónica]: Un micro, un concepto.

Puntuació de Mala per la Mónica: 7.5