Cada matí, abans de marxar de casa, la Cristina li dona a la bruixa, el cul del iogurt del seu esmorzar i li fa religiosament dos petons. Fins i tot, algun cop que hem marxat junts de casa, i se li ha oblidat de fer-ho, m'ha fet aturar l'ascensor, i ha tornat a entrar a casa per donar-li els petons.

Pensava que no podia superar-se, però de nou estava equivocat: desde fa dos dies, li posa un parell de glassons a l'aigua, perquè no passi tanta calor... la òstia!! [Nota: qualsevol dia, li posarà un trocet de llimona i una oliveta... en plan Martini]

Potser són només gelos, però la revenja no s'ha fet esperar...

Els punts, obviament, per això del gel...

Puntuació de Mala per la Cristina: 9

He decidit rendibilitzar el cuarto de los malos.

En ple segle XXI, un lloc com aquest, amb prop de dues-centes mil visites diàries, no pot sobreviure només de bones intencions. Sentint-ho molt, hem hagut de posar publicitat. I això no és tot: estem estudiant de permetre l'accés només als subscriptors, sortir a borsa, i posar publicitat a la samarreta, (bé, a les samarretes dels lectors, es clar, que no som un equip de futbol).

De moment, podeu veure-hi anunciada l'empresa d'en Juanan, LinkCenter, amb la que s'està mirant d'arribar a un acord comercial. [Nota: Jun, si vols que continui mantenint l'autovinyeta del Déu vos guard!, et tocarà rascar-te la butxaca...]

El preu bàsic per un anunci com el del Juanan, és de 499 euros setmanals, però, obviament s'estudiaran ofertes a empreses de colegues, familiars, i sobretot a agències de models. De moment, hi ha molts interessats, com ara: Talbot, Cinexin Castillos, Mirinda, i un spot turístic per l'ajuntament de Raticulín.

A més, estem a un pas de firmar un acord per una campanya nadalenca per vendre Madelmans paracaigudistes a Sabadell. Pel que ens han comentat, a la gent els hi prenen de les mans. Literalment volen. I si no, pregunteu-li a l'Oscar.

Puntuació de Malo per l'Oscar: 6 i un casco de Madelman paracaidista.

Amb aquest afany que tenen els cuiners de moda per deconstruir-ho tot, crec que estan perdent els papers.

Pensava, que la palma se l'enduia la fideuà sense fideus. [Nota: Posats a fer, jo també se fer ànec a la taronja sense ànec, no et fot?]

Però s'han superat a ells mateixos. La última ferranadrianada, segons em comentaven aquest cap de setmana, és un plat que només és fum. En Mike i jo, quan ho vam saber vam arribar a la mateixa conclusió: Si em serveixen un plat tapat, aixequen la tapadora, i surt només fum, li cauen un grapat d'òsties al cuiner. Però és que a més, no ens molestem ni en anar a la cuina. Ens adrecem al cambrer: "Tú! chavalito. Dile al camarero que venga un momento... corre, tu dile que venga..."

De totes maneres, per si algú vol fer-me recapacitar, no tinc cap problema en acceptar una invitació a un bon àpat al Bulli o qualsevol d'aquestos laboratoris culinaris de moda... mentres, em quedo amb l'ou al niu que feia la meva àvia.

Com diu en Juanan, Malo quan en un lloc et serveixen el bistec sense patates...

Puntuació de Malo pel Juanan: 2

M'agrada menjar crispetes en el cine.

Aquest cap de setmana, vam anar en Jose, Oscar, Juanan i jo, a veure la pel.lícula ideal per menjar crispetes: Star Wars, episodi III. Per a aquells cinèfils que creuen que en el cine no s'ha de menjar crispetes, aneu a veure l'episodi III: intenteu gaudir de la fotografia... dels girs argumentals... dels diàlegs... i veureu com baixeu del burro, i acabeu sortint de la sala per a comprar crispetes.

Vam comprar les entrades, i vaig anar de dret cap al primer palomitero.
[Pere]: Unes crispetes mitjanes i una aigua.
[Palomitero]: Cuatro con veinte.

Torn d'en Jose:
[Jose]: Un menú especial Star Wars.
[Palomitero]: ¿Vas a querer el poster de Star Wars?
[Jose]: No.
[Palomitero]: Pues coge mejor el menú super-mega-grande con refresco super-mega-guay, por 4,25.

Per 5 cèntims més en Jose es va endur un barril de crispetes i una ampolla de dos litros de cola, mentre jo tenia una paperina de paper, (no era ni de cartró), de mida infantil...
El pitjor és que amb tot el cabreig que portava a sobre, encara no havia pagat en Jose, que se'm va caure paperina a terra, i vaig perdre mig diposit. Vaig intentar que no se n'adonessin, per evitar les bromes, però va ser massa tard:
[Oscar]: ¡No me lo puedo creer! ¡No me lo puedo creer! ja ja ja
Em van torturar psicològicament durant tota la peli, ells amb el seu barril, i jo amb mitja paperina. Per les nits, encara em desperto suant i sentint el riure de l'Oscar...

A sobre, aquesta gent va voler agafar entrades a tercera fila, així que, a la que va començar la peli, vaig perdre un bon grapat de crispetes en sonar la primera explosió de la batalla inicial, i l'últim grapat, el vaig perdre quan va sortir en Darth Vader. La mare que el va parir... que gran i quina por fa quan surt en primer pla el tio aquest ocupant tota la pantalla...



[Nota: Per cert, pels més nous en aquest univers i no hagin vist la trilogia antiga: Luck, yo soy tu padre]

Aquest cop, vull repartir equitativament els punts:

Puntuació de Malo per l'Oscar: 9
Puntuació de Malo pel Palomitero: 1

Avui, una companya, fent broma sobre les cançons que surten cada estiu, m'ha comentat que fårö-dokument hauria de fer la cançó de l'estiu. Al principi m'ha fet molta gràcia, i llavors he recordat que tenim un tema anomenat el primer día del otoño (curiosament, segons la Rockdelux, el nostre millor tema). Tots hem coincidit en una cosa: Un tema amb aquest nom té tots els números per ser el tema més depressiu de tot l'estiu. [Nota: crec que estem condemnats a ser els antagonistes del reaggetón, del tu me das cremita, yo te doy cremita, del mola mazo i de qualsevol grup de moda que pugui sortir]

Qui sap? Potser algún dia es posarà de moda la canción del otoño, i la gent disfrutarà quan es faci de nit a les 6 de la tarda, mentre plou i pensen que no tindran vacances fins l'any que ve, tot i escoltant cançons com les nostres...

Bé, en tot cas, i mentre no es posa de moda la canción del otoño, podeu acostar-vos, per veure'ns tocar, al fnac del Triangle el proper 18 de Juny. És un dissabte, en ple estiu, en un lloc cèntric... i no tocarem el primer día del otoño.